divendres, 30 de setembre de 2016

Formació de la Savina Muntanyenca KENGAI...

He trigat molt... però finalment m'he decidit a posar-m'hi, i ara que m'ho miro... penso que potser m'he passat. Però vaja... creuarem els dits esperant que broti i evolucioni correctament...!

La meva idea era formar un xic tortuosament les branques principals... que he cargolat amb filferro. I he abaixat la part més recta de l'arbre -fent una corba i una reverencia- amb un tensor de coure. (Que aguanta més que el d'alumini... amb un gruix molt inferior)

Com dic, he volgut formar el que serien les branques principals... deixant així la base per a properes formacions en les que aniré ja de cara a la ramificació secundaria. I penso que ha quedat prou clar que la base ha de ser unes branques formades per les inclemències del temps... a dalt de la muntanya.
Per això he fet més Jins... que -amb el temps- haurien de destacar del fullatge d'aquest petitó... revelant un passat dur.

O si més no, aquesta és la sensació que espero pugui donar algun dia... quan tingui una aparença més maca que no pas ara...

















Defoliat a la Pomera...

Finalment m'he decidit a defoliar la Pomera... deixant fulles de "tira sàvia" a la punta de les branques, per tal que ramifiquin.
No tenia massa clar si fer-ho... però he pensat que s'ha de provar. Si no, mai no sortiré del dubte de si convenia o no...

Ara esperar que broti... i que li doni temps de formar mínimament algunes branques abans que arribi l'hivern i despobli aquest petitó fins la primavera.








dissabte, 24 de setembre de 2016

Poda a la Pomera, per què no estiri més...

He podat totes les branques d'aquest petitó... perquè deixant-les llargues per què engrosseixin, s'han fet massa llargues i arriben a molestar a l'estanteria.

Per tant... ara toca que en comptes d'allargar-se, comencin a ramificar. I d'aquesta manera, engrossiran molt més que no pas només allargant-se.





Formant per fi el petit TANUKI...!

A la fi m'he pogut posar amb aquest petitó que -si més no a un dels solcs- sembla que els plantons han crescut força bé.
Per tant... he començat a formar el que seran les branques principals d'aquest projecte...

Lamentablement, la meva curta experiència no m'ha permès evitar de fer algun "cinturó" amb el filferro. Però vaja, espero que no trigaré massa mesos a treure aquests filferros... i podré formar-lo d'una forma un xic més subtil.

He format les primeres branques, deixant la part de dalt rotllo sacrifici. I així... que els troncs dels plantons segueixin engrossint.

Ara... esperar que evolucioni, i que guanyi força pinta. Segur que per a l'any que ve podré gaudir d'un aspecte que de moment només existeix al meu cap... je, je, je...









Donant-li novament forma a aquest petit i preciós Sonare.

Novament aquest petitó ha necessitat una formació per "deixadesa" meva... ja que perdia la forma. Així que m'he posat a pinçar-lo per a aclarir, podant les branques que no serveixen...

...col·locant amb filferro algunes de les branques que necessitaven millor posició...

...i utilitzant un tutor -el mateix que ja tenia, però posat de forma diferent- per a aixecar l'àpex de manera que tronc principal sigui el que s'aixeca realment.

La veritat és que m'encanta aquest petitó...! Sobretot després de fer-li aquestes feines tan i tan agraïdes...






Ficus BANYAN va endavant...

Aquest petitó sembla que mica en mica es va poblant més i més. Així que l'únic que li he fet... ha estat pinçar -literalment- les tres o quatre branques que havien estirat massa els entrenusos, i a partir d'aquí... el deixarem que segueixi brotant i tupint-se, per tal que guanyi protecció de cara a l'hivern.


Espero que aquest any no em doni l'ensurt que em va donar al gener... i arribi a la primavera amb moltes més energies, i una infinita millor cara...!!




Pinçat pseudo-poda al Piracant - 2...

Li he fet el que vindria a ser un pinçat per a repartir energies... i aturar una micona les branques més accelerades. Ara bé, com que aquest petitó el tinc que creixi lliurement... més que pinçat, és una poda en tota regla si tenim en compte la mida de les branques...

No sé pas quan, però un dia o altre hauré de fer un acodament per a escurçar-lo, i proporcionalment guanyar pel que fa al gruix del tronc.




El Ceibo torna a anar de tort...

Sembla que a mesura que ramifiquen els troncs que vaig deixar... el pes els obliga a doblegar-se. Així que he decidit posar un tutor per a mantenir-los recte... donat que -en realitat- el que m'interessa ara per ara, és el tronc principal.  Ja que les branques s'assecaran a l'hivern...

Així doncs... els poso rectes tots dos, i de cara a la propera temporada deixaré només un d'ells.





Formant l'Olivera CARGOLADA...

A aquesta petitona li he fotut un pinçadet per a eliminar brots mal posicionats... i de pas -amb filferro- he format el que serien les branques principals del disseny que sembla que comença a veure's.

Tenia dubtes si trasplantar-la ara -aprofitant que ha arribat la tardor-, però tenint en compte que encara no porto un any aquí... penso que és millor no arriscar i fer-ho de cara a la propera primavera.







Pinçat a l'Olivera SOKAN / FUKINAGASHI

Suposo que serà l'últim pinçat que li faci aquesta temporada... tot i que a la tardor brotarà més, i potser abans de l'hivern li faci un altre. Ja es veurà amb els temps...

El que he fet... és decidir-me a posar-li un tutor per tal d'aixecar un dels troncs respecte a l'altre... per tal que es separin les copes.
L'he fet amb canya, protegint amb goma la part del tronc... i amb suro la part de la torreta. (Suposo que serà un tutor que tindré molt i molt de temps posat...)