diumenge, 13 de novembre de 2016

Dues torretes noves...

Ara fa un mes -aproximadament- vaig comprar dues torretes que espero utilitzar la propera primavera per a dos dels meus petitons...

Un -la Figuera- que ja comença a estar formadet...

...i l'altre -l'Om Xinès- per a plantar-lo sobre roca.


Aquí us les presento:


La de l'Om Xinès és una torreta bastant petitona i baixa... ja que la idea és fer un Mamen. És sense esmaltar... i he de reconèixer que feia molt de temps que la vaig veure a cal terrissaire, i finalment em vaig decidir a comprar-la.




Aquest Om el tinc esqueixat d'aquest any. I espero -per a la propera primavera- poder plantar-lo sobre roca... i començar un arrelament que li ha de donar un gran caràcter.

Serà un Mamen. I la veritat és que em vé molt de gust de tenir un arbre d'aquesta mida... i experimentar el que és formar-lo...
 



La de la Figuera podem dir que va ser un "amor a primera vista". Ja que la vaig veure tot comprant l'anterior... i només posar-li la vista a sobre, vaig tenir clar que la Figuera SOKAN/NEAGARI hi viurà collonudament la resta de la seva vida.
Potser una mica massa grossa per a ser una torreta definitiva... però de ben segur que amb els anys esdevindrà el seu complement ideal...!!




dissabte, 5 de novembre de 2016

Perfeccionant les portes de l'hivernacle...

Avui li he posat un sistema a les portes de l'hivernacle... per tal que no s'obrin -ni es tanquin- amb el vent. Ja que la meva idea es que restin tancades per la nit... i durant el dia estiguin una mica obertes per tal que hi hagi més circulació d'aire.
Però com que si les deixo simplement obertes... s'acaben obrint de bat a bat, he fet un sistema amb un ganxo per que quedin fixes en la posició desitjada.














dissabte, 1 d’octubre de 2016

Un Om nouvingut als meus prestatges...

Aquí us presento l'Om que aquest matí m'ha regalat la meva estimada dona, com a present d'aniversari. (Dilluns faré trenta i dotze primaveres... je, je, je...)

Un preciós Om autòcton... que té un tronc formidable...!!

Llàstima que venia amb un filferro tant clavat... que la branca és gairebé segur que la tallaré.

A més... ha vingut amb un substrat tant compacte, que li costa una mica tragar aigua...

Però vaja, fora de treure-li el filferro... i tallar-li quatre xucladors que tenia a la base, no li faré pas res més. L'he deixat al prestatge... i demà l'abonaré força bé per tal que acumuli energies. Ja que per a la propera primavera el trasplantaré a Akadama i Kiryu -a la mateixa torreta de cultiu que porta. I depenent com el vegi... potser llavors li faci una poda de neteja... per a començar a formar les primeres branques...


Tinc moltíssima il·lusió posada en aquest petitó... que estic segur, serà un espectacle veure'l d'aquí a uns anys...!!











divendres, 30 de setembre de 2016

Formació de la Savina Muntanyenca KENGAI...

He trigat molt... però finalment m'he decidit a posar-m'hi, i ara que m'ho miro... penso que potser m'he passat. Però vaja... creuarem els dits esperant que broti i evolucioni correctament...!

La meva idea era formar un xic tortuosament les branques principals... que he cargolat amb filferro. I he abaixat la part més recta de l'arbre -fent una corba i una reverencia- amb un tensor de coure. (Que aguanta més que el d'alumini... amb un gruix molt inferior)

Com dic, he volgut formar el que serien les branques principals... deixant així la base per a properes formacions en les que aniré ja de cara a la ramificació secundaria. I penso que ha quedat prou clar que la base ha de ser unes branques formades per les inclemències del temps... a dalt de la muntanya.
Per això he fet més Jins... que -amb el temps- haurien de destacar del fullatge d'aquest petitó... revelant un passat dur.

O si més no, aquesta és la sensació que espero pugui donar algun dia... quan tingui una aparença més maca que no pas ara...

















Defoliat a la Pomera...

Finalment m'he decidit a defoliar la Pomera... deixant fulles de "tira sàvia" a la punta de les branques, per tal que ramifiquin.
No tenia massa clar si fer-ho... però he pensat que s'ha de provar. Si no, mai no sortiré del dubte de si convenia o no...

Ara esperar que broti... i que li doni temps de formar mínimament algunes branques abans que arribi l'hivern i despobli aquest petitó fins la primavera.








dissabte, 24 de setembre de 2016

Poda a la Pomera, per què no estiri més...

He podat totes les branques d'aquest petitó... perquè deixant-les llargues per què engrosseixin, s'han fet massa llargues i arriben a molestar a l'estanteria.

Per tant... ara toca que en comptes d'allargar-se, comencin a ramificar. I d'aquesta manera, engrossiran molt més que no pas només allargant-se.