dissabte, 28 de desembre de 2013

Olivera que dona olives - Primers passos...

A la primavera de 2008, vaig fer dos acodaments a la Olivera que ara és d'estil Fukinagashi.
D'aquells dos acodaments... van sortir dos exemplars. Un que li vaig regalar a un amic, i un altre que encara tinc, i que em dona olives -poquetes- cada any.

Mai no havia pensat en donar-li un estil... però curiosament, fa unes setmanes que penso en que un estil maco podria ser el que tenen les oliveres que es dediquen a la producció. I -més curiosament encara- fa uns dies he vist un article que explica precisament com "atacar" aquest tipus d'estil.

Així doncs... m'he decidit a fer-lo. Tot i que no serà pas fàcil... i caldrà molt de temps per a que es comenci a veure quelcom amb cara i ulls.

Aquí mostro unes quantes fotografies de la evolució de la Olivera, des que va "néixer" d'aquell acodament...

Estiu de 2008:


Novembre de 2010:

 
Maig de 2011:



Agost de 2013:





Octubre 2013:




I aquí... el primers passos per a la formació d'aquesta petitona...

Desembre de 2013:


Primer de tot... li he posat un tub de ferro per tal de adreçar-li el tronc. Ja que té una curvatura suau... que jo voldria que fos recte:


Després... fen-li un tall en forma de "V" a una de les branques que vull que pugi recte amunt, la he pujat tot ajuntant els dos talls. I així -tocant-se els cambium- confio que es soldarà.
I es que necessitava una branca més per a fer les corbes principals...



I finalment, amb tensors de cordill... he fet les curvatures de les branques principals. Les que donaran forma a la estructura de l'arbre...




Tot això està fet a llarg -molt llarg- plaç... ja que no li treure res del que li he posat, fins ben bé d'aquí a dos anys...

Per a la propera primavera, penso fer-li una poda ben dràstica, per tal que les noves branques neixin de les corbes que quedaran.
I així... quan tinguin un gruix adequat, formar-les amb filferro per que facin noves corbes... cada cop més allunyades del tronc.
Per tal que les ramificacions futures... siguin cap avall. Tal com les tenen les oliveres de producció.

Però vaja, com dic... és un projecte a molt llarg plaç. I això no ha estat si no una primera passa cap a aquest objectiu...

A veure què tal evoluciona...!










dijous, 26 de desembre de 2013

Om Xinès, i el seu estil definitiu.

Des que vaig comprar aquest arbre... el seu estil ha estat Hokidachi (Escombra), i mai no he fet res més que pinçar-lo a l'època que brolla amb més força... tot i que últimament -per la falta de trasplantaments els darrers anys- aquest exemplar no ha brollat massa de valent...

Precisament per aquesta falta de trasplantaments... aquest setembre el vaig trasplantar. I en descobrir que les arrels de la base s'havien convertit en un manyoc bastant dur... vaig decidir deixar-les a fora.
Per veure quin aspecte podria tenir... i per que -amb el temps- es pogués convertir -també- en un exemplar Neagari (Arrels descobertes).

Però... aquests últims dies, mirant-me'l... he tingut alguns dubtes.

Primer... en veure l'estat de les branques. Que degut a no haver-se format mai, es creuen i solapen infinitament.
I clar... és un estil "Escombra" un pel dubtós... Ja que no segueix pràcticament cap de les normes d'aquest estil.

Desembre de 2013:





I en segon lloc, per les arrels. Ja que -com he comentat- són així degut a la deixadesa que he tingut els darrers anys...
...i per això les vaig deixar a fora.

Setembre de 2013:



Per tant... plantejant-me fer-li un canvi dràstic -que comportaria tècniques no gaire menys dràstiques-, he volgut demanar consell a un expert. Per veure quina opinió li mereixia l'arbre.
I tot i que la resposta que m'ha donat... ja m'ha dit que depèn força dels gustos personals, penso que m'ha ajudat moltíssim a decidir seguir la mateixa línia que li he marcat.

És a dir:

Seguir formant l'estil Hokidachi, atapeïnt cada cop més la copa, i formant un entramat de branques fines...

I deixant que aquest Nebari es vagi fusionant amb els anys.


Desembre de 2013:




Tot plegat ho explico, perquè de vegades va molt bé consultar a qui en sap més... i deixar-se portar per la seva experiència i saviesa. Però sobretot, per la visió "des de fora" d'un "conflicte" intern.

Realment, com he dit... m'ha anat molt bé. I certament... aquesta serà la manera en que seguiré formant el meu petitó en el futur.
Malgrat que hi ha hagut una temporada de deixadesa que s'haurà de compensar... però estic segur que amb el temps, aquest remenut tindrà una imatge força bonica amb tots els coneixements que -mica en mica- vaig adquirint...


Netejant el terra de l'Om Xinès...

Una de les coses que tot sovint no hi pensem... és en netejar el substrat de les torretes a la tardor, quan s'omple de fulles dels exemplar caducs o semi-caducs. Com l'Om Xinès... que depenent de les temperatures, perd més o menys fulles.

Hom pot pensar que és bonic deixar-les com passa a la natura. On les fulles es podreixen... entrant a formar part d'una cadena que les convertirà -en el futur- en aliment per al mateix arbre.
Però no hem d'oblidar que les condicions que tenen els arbres a la natura, són molt diferents de les que tenen els nostres exemplars. I que vivint a una torreta, amb una quantitat molt limitada d'espai i substrat... les fulles només poden portar problemes, convertint-se en el lloc adient per a que s'hi reprodueixin fongs. Ja que conserven molta humitat en descompondre's lentament...

Així doncs... avui m'he dedicat -amb unes pinces- a treure totes -o quasi totes- les fulles que s'hi han anat acumulant amb la pluja i el vent d'aquests dies... o simplement en caure de forma natural de l'arbre.

Aquest és l'estat que presentava abans de la neteja:

Desembre de 2013:




I així, com ha quedat després:





Com podeu veure... les boles d'adob encara resten a la torreta. (Tan les que gairebé s'han esgotat... com les últimes que li vaig posar)

Això és perquè els Oms necessiten adob tot l'any. Ja que si no, poden perdre la ramificació més prima, que s'assecaria.
Així que no només no li he tret l'adob... si no que a més, quan aquest s'esgoti, el substituiré per un altre de nou. 
Mantenint-li un substrat ben adobat, tot l'any. I no només a les temporades que abonem a la resta d'arbres... 

Això si... quan arribi la primavera, li faré una neteja a la primera capa de substrat per a assegurar-me que dreni prou bé de cara a la nova temporada.
Una cosa no treu l'altra... i tot plegat, serveix per a tenir cura de la salut dels nostres arbres...

Esqueixos de prova...

Quan vaig formar la savina Muntanyenca... vaig plantar -com esqueix- les branques més maques que li vaig tallar.

Ja sé que no som en època d'esqueix... O en tot cas, no en època d'aquests tipus d'esqueix, si no dels madurs. Però per si de cas, ho provat.
Total... les tenia que tallar igualment.

Per plantar-los, ho vaig fer improvisant un "hivernacle" amb una garrafa d'aigua buida.
Li vaig fer uns forats per tal que respirés... però que confio que serveixi per a mantindre -minimament- la temperatura, i sobretot la humitat.

A veure què passa d'aquí a uns mesos...!!


Desembre de 2013:


Com podeu veure, hi ha dos hivernacles... L'altre el vaig preparar per a plantar-hi la branca que se'm va trencar de la Figuera.

Ja que va estar un accident... però perdut per perdut, ho he volgut provar també...

En fi. Confiem que en surti alguna cosa...!

Tot i que -com dic- no és pas temporada de fer aquests tipus de coses...

dijous, 19 de desembre de 2013

Dissenyant el futur de la figuera...

Aquesta és la pinta que té la meva petintona... després d'haver perdut totes les fulles per l'arribada -d'aquí a una setmana mal comptada- de l'hivern...

Desembre de 2013:


Realment, ara és quan es pot veure clarament la forma de les branques... i decidir quines seran les que li tallaré de cara al futur.

En realitat -com vaig explicar a la primera entrada d'aquesta figuera- són dos exemplar entrellaçats per les arrels... Però que han crescut d'una forma ben "silvestre". 
I és per això que voldria escollir quines de les branques d'ambdós exemplars, seran les encarregades de continuar amb el troncs. Formant així... un exemplar Sokan.

Li he donat força voltes... i m'he decidit -en primer lloc- a treure-li els tensors. Ja que no em faran cap servei...
Després, he escollit les dues branques -que al meu parer- donaran una continuïtat més natural als dos troncs... I els he format amb filferro de coure, per tal que agafin una forma més sinuosa. (Sobretot a la branca de la esquerra. Que actualment és ben recta i antiestètica...)

I així és com l'he deixat:


Aquí, un fotomuntatge bastant barroer que he fet per que es pugui veure una mica la idea que tinc al cap. Ja que no li he tallat les branques sobrants... perquè tinc idea de fer-ne esqueixos. I és clar, això és millor fer-ho de cara a la primavera... (Tant pels esqueixos, com pel tema de curar les ferides que li faré al tallar-los)


En principi...Aquestes dues branques -agafant la forma que els he donat- han de ser la continuïtat dels dos troncs.
I a la primavera -quan brollin-, espero que ho facin sobretot per la part alta. A on voldria fer una bona ramificació... perquè -amb els anys- entre els dos troncs facin una copa comú...

A veure...!

El primer pas per que la figuera esdevingui un Sokan, ja està donat. Ara a veure com evoluciona...
  

Nota:
Lamentablement... em vaig quedar sense filferro de coure, i no vaig poder donar-li tota la curvatura que volia a la branca de l'esquerra.
Un parell de dies més tard, quan vaig intentar acabar-la de fer... se'm va trencar a les mans. (Havia plogut la nit anterior... i no hi vaig pensar. Error fàcil d'un principiant com jo...)

Lo més trist... és que es va trencar just per sota d'un grupet de branques que pensava deixar quan la podés a finals d'hivern...

En fi. No la tocaré més... i em limitaré  a observar-la per tal que no es clavi el filferro. Però fins a començar la primavera, ja no tinc que fer-li res més...

Així va quedar pel meu mal cap. Pobreta...

21 de desembre de 2013:



diumenge, 15 de desembre de 2013

Invent per a regar...

Indiscutiblement, la millor eina per a regar és la regadora. Concretament per als bonsais... les regadores específiques. De coure... o d'acer. Amb una llança molt llarga... Filtre per a omplir-la sense impureses que puguin obstruir la carxofa... I una carxofa amb uns foradets molt petits, per a regar amb una pluja molt i molt fina.
Però en qualsevol cas... són regadores hiper cares que -de moment- s'escapen infinitament de les meves modestes possibilitats.

Així doncs... amb el pas dels anys he utilitzat diferents sistemes, invents, i proves per a regar.
Regadores petites...
Ampolles d'ensulfatar... (un es podia morir regant amb allò)
Ampolles d'aigua amb el tap foradat... (Fins ara, el millor sistema que havia trobat)

Però anant un pel més enllà, tot desenvolupant el sistema de les ampolles d'aigua... vaig descobrir un sistema que realment, ha estat el millor que he tingut fins ara.
I per això el comparteixo amb tots vosaltres...

També es tracta de taps "foradats". Però en aquest cas, utilitzant el filtre de les cafeteres de doble cos... que porten forats molt i molt petitons... quasi iguals que el de les regadores específiques per a bonsais.
I que si els comprem -com jo- a un basar xinès... en podeu comprar dos d'iguals, per poc més d'un euro.

Els taps en si, convé que siguin amples. Jo he utilitzat taps d'ampolles de 1,5 l. d'Aquarius... perquè trobo que aquestes ampolles són d'un tipus de plàstic ideal per a estrènyer a l'hora de regar. I a banda... els taps que porten són d'una mesura perfecta per als filtres de les cafeteres petitones.

Com veureu a les següents fotografies... hi ha tres tipus de tap: Dos d'ampolla d'Aquarius... i un de garrafa de 8 l. (Amb un filtre una mica més gros, òbviament...)
Ja que seguint el mateix sistema... també utilitzo garrafes de 8 l. per a regar torretes bastant més grosses que les dels bonsais.

Doncs bé, us explico:

Fem un forat al tap en qüestió... d'una mesura adequada al cabal que desitgem. En el meu cas... he fet un amb un forat rodó, i un altre amb un d'ovalat que dóna un cabal més reduït.

Collem el filtre de café... (jo he utilitzat cargols) ...colocant entre el tap i el filtre, una goma per tal que minimitzi les possibles fugues d'aigua.

I ja tenim el tap llest per al seu ús...!

- El primer, és el tap de garrafa de 8 l.

- El segon, el tap d'ampolla de 1,5 l. amb el forat ovalat.

- El tercer, el tap d'ampolla de 1,5 l. amb forat rodó.



I com que les coses s'han de demostrar... aquí us ensenyo uns vídeos a on podreu veure el cabal de cada un dels taps... i el reg tan fi que donen:

- Garrafa de 8 l....



- Ampolla de 1,5 l. amb forat rodo...


- Ampolla de 1,5 l. amb forat ovalat...



Realment... el millor dels sistemes que he utilitzat. I la veritat, és que si li he de trobar una falla... seria que 1,5 l. s'acaba de seguida.
Però pel que fa al reg... trobo que té ben poquet d'envejar de les regadores -caríssimes- japoneses.

Nous brots al pi...

Una de les raons per a realitzar la poda d'agulles a un pi... és provocar el naixement de brots nous a les branques.
Aquí us mostro un quants del brots que ha tingut el meu pi... des que li vaig fer la poda allà al setembre d'aquest any. (Fa gairebé tres mesos)

Desembre de 2013:






Ben cert és que encara no tinc ni la més remota idea de l'estil o la forma que vull per a aquest arbre. Però suposo -i espero- que el naixement denou brots com aquests... em facilitaran molt la feina.
Ja que a banda de les branques que -directament- no em serveixin per al diseny...
...aquests nous brots faran que moltes branques que ara per ara, no tenen verd si no a la punta... el tindran en molts punts. I si convé... les podré escurçar. (Cosa que ara mateix no puc fer...)

Apadessant una torreta bonsai...

Fa molt temps que tinc guardada una torreta bonsai que -pel seu estat- en més d'una ocasió m'he de plantejat llençar.
Però finalment, m'he decidit a arreglar-la.
O millor dit -com diu al títol d'aquesta entrada- a apadessar-la. Ja que lo únic que li he fet, a estat netejar-li la cara... per a que em sigui útil com a torreta ben bàsica d'entrenament.



Aquesta torreta -per la pinta que té- és ben casolana... Ja que té com una mena de malla metàlica que es pot veure per alguns trencats de l'interior. I la veritat és que està ben feta malbé...
Suposo que la deurien fer de ciment -o alguna pasta- d'alguna forma ben rudimentària... ja que les formes no són gens perfectes.
I si això li sumem el lamentable estat en que es troba... tenim una torreta -com he dit abans- que més d'un cop m'he plantejat de llençar directament.






Però penso que si li puc arreglar el cant que té trencat, i donar-li una bona mà de pintura... podré recuperar-la -si més no- com a torreta d'entrenament.



Així doncs... el primer que he fet a estat utilitzar una pasta bicomponent -per a arreglar peces ceràmiques- de dos restes que tenia per casa... i amb ella, he reconstruït el cant fet malbé, i algun dels forats més grossos de l'interior.





Un cop seca la pasta -al cap d'un parell de dies- he començat a pintar-la. (Hi ha una pila de forats més petits a la peça. Però no els he tapat... perquè com dic, la idea no és pas restaurar-la completament... si no apadessar-la amb un mínim d'inversió)

Primer, he pintat la base i els laterals.
Un parell de capes d'esmalt sintètic de color crema... d'un pot de pintura que també tenia per casa.


Un cop seca la pintura -a l'endemà- he procedit a pintar les vores de dalt... i una mica de les cares internes. No gaire... perquè es la part que estarà en contacte amb la terra. I a més, les torretes bonsai no s'esmalten pas a l'interior...


 
A l'endemà, amb la pintura de les vores gairebé seca -ja que li he donat un bon gruix de pintura-, he decidit fer-li -amb unes altres restes de pintura que tenia per casa- una línia horitzontal de color més fosc... com a decoració.
Una decoració bastant senzilla... ja que sempre hem de pensar que la torreta mai no té que tindre més protagonisme que l'arbre. 
A banda que entre els dos... han de formar una composició ben harmoniosa.

Així doncs, amb aquesta línia... dono per acabat "l'apedaçament" d'aquesta torreta que -si tot va bé- la propera primavera serà la casa d'algun dels arbres que he de trasplantar.